Fotos: Bikimel + Roger Mas al festival Sons Naturals

Realitzat per a: Producció pròpia

Autor: Uri Mas

Hi ha concerts que són ocasions úniques. I si em pregunteu (i tot i que no ho feu, us ho diré igualment), per a mi el que vaig viure dissabte 20 de juliol va ser un d’aquests. No us penseu que m’estic tirant el rollo per quedar bé o allò típic de que això va a gustos. Que sí, que va a gustos, òbviament, però tenim dos elements objectivables en aquesta ocasió: el primer, que es tractava del naixement d’un nou festival, el Sons Naturals, amb una vocació de petit format i en un marc de bellesa inigualable (bé, potser igualable, però ja m’enteneu): el petit poblet (nou habitants!) de Sant Sebastià de Montmajor, situat exactament a l’esquerra d’on Cristo va perdre l’espardenya, o, si voleu ser menys precisos, a uns quants quilòmetres de curves i carreteretes mal asfaltates de Caldes de Montbui. Un viatge (gairebé iniciàtic) que va valdre la pena fer per gaudir dels dos caps de cartell del festival: Bikimel i Roger Mas, que actuaven a la petita ermita que coronava el poblet (li dic poblet, però del petit que era hauria de parlar de pobletetíssimissimet o alguna cosa per l’estil).

I aquí arribo al segon argument objectivable que va fer únic el concert: la trobada en un mateix espai de dos artistes que es troben en moments paral·lels pel que fa a sonoritat i tarannà, ambdós amb propostes acústiques i treballant amb les arrels, tant pel que fa al so com al tractament de les lletres.

La Bikimel es troba avui dia lluny del tarrannà folk-rock amb el que va arribar a la final del Sona9 2007 i que destil·la el seu primer disc, Stat Jònic (2009), amb un segon treball fantàstic com és Farrera, Can·sons D.O. (2013), acompanyada en el concert, apart de la seva pròpia guitarra, per un guitarra acústic i un multiinstrumentista (David Soler, preneu bona nota) amb guitarra elèctrica, Steel Guitar Pedal Steel Guitar. Una sonoritat fantàstica (millorada per la pròpia reverberació de l’ermita on vam gaudir del concert) i una veu, la de la Vicky, dolça però que alhora sap trencar-se sense esgarrapar el clima creat. Ans al contrari: dóna un punt més a l’emocio que ja de per sí trasmet.

(Podeu veure la galeria completa del concert clickant sobre la foto)

culturaldogs_bikimel_sn_19

I per altra banda, després d’haver sopat i sentit els concerts de Coriolà i The Mamzelles a la plaçeta d’enfront de l’ertmita, vàrem gaudir d’un Roger Mas abocat a una de les seves vessants més intenses: la mística. Una vessant que traspua de tota la seva carrera i que troba un moment àlgid en el disc Les cançons tel·lúriques (2008), del que va interpretar (només acompanyat per la seva guitarra espanyola) gairebé tota la primera part del disc. I és que l’altar (si em pregunteu, us diré que l’ermita és del període romànic, ha estat restaurada recentment i conté un retaule renaixentista dedicat a Sant Silvestre i uns frescs -que podeu veure a les fotos- del pintor Antoni Vila Arrufat) des d’on cantava ho demanava a crits: la primera part de les tel·lútiques consta de cinc poemes de Mossèn Cinto Verdaguer musicats. Un concert íntim i de ritme suau i lent, iniciat amb un mantra i de repàs dels temes més esotèrics de la seva trajectòria en el que, tot i que amb un Roger una mica afectat de la gola en alguns moments, va tornar a demostrar-me el que crec des de fa temps: en la meva modesta opinió, un dels millors cantautors que ha donat Espanya (ja no només Catalunya). Així com Verdaguer (en paraules del mateix Roger) no té res a envejar als poetes simbolistes de la seva època, el cantautor solsoní és a l’alçada dels grans de la Cançó.

Creieu-me o no, potser més aviat no em feu gaire cas, com he dit quan he començat a escriure, això va a gustos. Al final, com sempre, queda la música i, sobretot, la seva ressonància.

(Podeu veure la galeria completa del concert clickant sobre la foto)

culturaldogs_rogermas_sn_04

CulturalDogs 2013

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s